#PaisatgesdecostaTerricatTotcat
Posta de sol, des de la gola de la Muga.
Un cop passat unes granges, el camí passa per sota de la línia de ferrocarril de Figueres a Portbou i de la carretera que fa el mateix recorregut. A uns 200 metres trobem una zona de descans. Ens trobem en el municipi de Peralada, aquesta vila és coneguda per la celebració d'un festival de música al castell del poble i la producció de vins i caves. Val la pena, encara que queda una mica lluny del camí, apropar-se a Peralada i passejar pels seus carrers. Continuant el recorregut per la mota del riu, entre canyars, tornem a creuar la carretera que connecta Peralada amb Vilabertran i Figueres, per sota d'un pont.
A uns 500 m, el camí transcorre per una zona de bosc de ribera. A partir d'aquí, i sempre que caminem en silenci, es pot observar a la llúdria entrant al riu. Arribem al punt més delicat i perillós de la travessia, donat que cal creuar el riu pel pont de la carretera de Cabanes a Vilabertran i Figueres per seguir el camí pel marge esquerre del riu. Una vegada que hem creuat seguim el viatge seguint sempre el riu que ens porta, cap amunt a les muntanyes. Quan el camí s'uneix amb una canalització de reg, albirem el monestir de Sant Feliu de Cadins, actualment utilitzat com a paller a la masia de Sant Feliu. Seguim riu amunt i després de passar un parell de bifurcacions, indicades amb la senyalització del camí, passem per sota l'autopista AP-7 que connecta amb França.
El camí s'eixampla considerablement perquè és zona de pas de camions que transporten material d'una pedrera propera. A uns 2 km girem a l'esquerra per reprendre el riu i arribar a Pont de Molins. Unes escales de fusta permeten accedir a la vila. Creuem el riu pel pont de la carretera i a mà dreta reprenem el camí observant de lluny el viaducte del traçat de l’ AVE.
Abans de passar per sota de la immensa infraestructura, trobem un cartell informatiu i els i els forns de calç més ben conservats que trobarem en el recorregut. A uns 2 km., el camí es desvia cap a la dreta. A través d'alzines i arbres típics de ribera com els pollancres, es poden apreciar gran quantitat d'espècies vegetals i amb una mica de sort albirar a la llúdria.
Es fa evident un canvi en el paisatge, en transició cap a la muntanya. Arribem a una petita ziga-ziga del camí i continuem pel passeig fins a trobar una passarel·la sobre el riu que ens portarà cap a un antic molí de farina. Una vegada hem vorejat la finca, és el moment de descansar i contemplar l'aigua del riu caient en petites cascades. Seguint el traçat, el camí creua la carretera de Boadella i durant 3 km travessa el bosc de ribera, i diverses finques amb oliveres, vinyes i horts. Al fons es pot albirar el barri de les Escaules, ressaltant la torre medieval i un salt d'aigua, que en època de pluges es converteix en un magnífic espectacle.
Molt a prop del salt, anomenat La Caula, trobem el Pou de glaç més ben conservat de tota la zona. En aquests forats, generalment fets a la roca, es formava i conservava el gel que després s'utilitzava a les cases o es venia a la ciutat. Prossegueix la ruta riu amunt passant per una petita presa i el Molí de les Puces, antic molí de farina, actualment propietat privada. Seguint el canal del molí, el camí passa per una passarel·la de formigó i una vegada descendida una escala d'acer, contínua entre els pollancres fins a la presa d'aigua del molí.
Posta de sol, des de la gola de la Muga.
El curs del riu la Muga guia el Camí Natural a través de diferents espais naturals de la província de Girona, entre els Pirineus i el Mar Mediterrani, seguint una ruta que ens apropa a la vida de la comarca de l'Alt Empordà i la seva estreta vinculació amb el riu, en un territori fronterer on s'uneixen cultura i biodiversitat.
El Camí Natural de la Muga segueix el curs del riu La Muga i connecta diferents espais naturals de Girona, com l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, el EIN de les Salines, el EIN Penya-segats de la Muga i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, descobrint al seu pas els diferents hàbitats associats al riu, des del bosc de ribera fins a les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani.
Al llarg d'uns 40 quilòmetres, el Camí Natural pansa pels termes municipals de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava, per una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturisme i el senderisme, ja que pot realitzar-se a peu, amb bicicleta o a cavall.
El paisatge de la comarca per on circula la Muga està estretament relacionat amb el riu. Al llarg del seu curs s'han situat molins de farina, pous de gel, regadius i hortes, tota una cultura tradicional i agrària que, evidentment, vincula el paisatge i el territori amb la zona de pas i frontera que és l'Alt Empordà.
A més a més, el Camí Natural de la Muga connecta amb altres circuits, com la xarxa de senders Itinerànnia, el GR-11, el GR-2, el GR-92, les rutes de bicicleta tot terreny (BTT) del centre de la zona Salines-Bassegoda i el camí de Sant Jaume.
El Camí s'inicia a Empuriabrava, a la platja que es troba al costat de l'edifici denominat “El Rusc”. Es pot apreciar la desembocadura del riu Muga i tot el golf de Roses. En l'horitzó, l'observador podrà reconèixer el típic paisatge del Cap de Creus, paratge de gran interès paisatgístic i cultural. Durant els primers tres quilòmetres de recorregut, el senderista pot gaudir del Parc Natural dels Aiguamolls de L'Empordà, uns aiguamolls naturals que acullen a una gran varietat d'espècies d'aus.
En aquest primer tram, el camí presenta un acabat en asfalt vermell, molt apreciat pels ciclistes urbans. Després de cinc quilòmetres de marxa tranquil·la, s'arriba a la població de Castelló d’Empúries, els seus carrers i places reconeixem el pas de la història dels últims 600 anys. És aconsellable visitar l'antiga muralla i la porta de la Gallarda, així com la catedral i l’ecomuseu de La Farinera. Sortint del poble en direcció a Vilanova de la Muga, trobem l'enllaç amb el camí natural, amb cartells informatius ens indiquen la nostra posició i el recorregut.
S'inicia un passeig pla que transcorre entre camps de cultiu fins a arribar a Vilanova. Seguint la carretera que ve del poble, cap a l'esquerra, creuarem el riu Muga per un pas de formigó que en època d'inundacions (primavera i tardor), sol ser intransitable. Una vegada hem creuat el riu, continuem per la carretera cap a la dreta, pel marge dret del riu. A uns 500 metres, el camí deixa la carretera seguint el riu i endinsant-se una vegada més entre camps de cultiu i fruiters. Si el dia és assolellat i clar, mentre s'avança pels camps de cereal, es pot apreciar, al fons, la muntanya del Canigó, primer gran cim del Pirineu, tot i que es troba en territori francès.
El Camí Natural de la Muga segueix el curs del riu La Muga i connecta diferents espais naturals de Girona, com l'Espai d'Interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, el EIN de les Salines, el EIN Penya-segats de la Muga i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, descobrint al seu pas els diferents hàbitats associats al riu, des del bosc de ribera fins a les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani.
Al llarg d'uns 40 quilòmetres, el Camí Natural pansa pels termes municipals de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava, per una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturisme i el senderisme, ja que pot realitzar-se a peu, amb bicicleta o a cavall.
El paisatge de la comarca per on circula la Muga està estretament relacionat amb el riu. Al llarg del seu curs s'han situat molins de farina, pous de gel, regadius i hortes, tota una cultura tradicional i agrària que, evidentment, vincula el paisatge i el territori amb la zona de pas i frontera que és l'Alt Empordà.
A més a més, el Camí Natural de la Muga connecta amb altres circuits, com la xarxa de senders Itinerànnia, el GR-11, el GR-2, el GR-92, les rutes de bicicleta tot terreny (BTT) del centre de la zona Salines-Bassegoda i el camí de Sant Jaume.
El Camí s'inicia a Empuriabrava, a la platja que es troba al costat de l'edifici denominat “El Rusc”. Es pot apreciar la desembocadura del riu Muga i tot el golf de Roses. En l'horitzó, l'observador podrà reconèixer el típic paisatge del Cap de Creus, paratge de gran interès paisatgístic i cultural. Durant els primers tres quilòmetres de recorregut, el senderista pot gaudir del Parc Natural dels Aiguamolls de L'Empordà, uns aiguamolls naturals que acullen a una gran varietat d'espècies d'aus.
En aquest primer tram, el camí presenta un acabat en asfalt vermell, molt apreciat pels ciclistes urbans. Després de cinc quilòmetres de marxa tranquil·la, s'arriba a la població de Castelló d’Empúries, els seus carrers i places reconeixem el pas de la història dels últims 600 anys. És aconsellable visitar l'antiga muralla i la porta de la Gallarda, així com la catedral i l’ecomuseu de La Farinera. Sortint del poble en direcció a Vilanova de la Muga, trobem l'enllaç amb el camí natural, amb cartells informatius ens indiquen la nostra posició i el recorregut.
S'inicia un passeig pla que transcorre entre camps de cultiu fins a arribar a Vilanova. Seguint la carretera que ve del poble, cap a l'esquerra, creuarem el riu Muga per un pas de formigó que en època d'inundacions (primavera i tardor), sol ser intransitable. Una vegada hem creuat el riu, continuem per la carretera cap a la dreta, pel marge dret del riu. A uns 500 metres, el camí deixa la carretera seguint el riu i endinsant-se una vegada més entre camps de cultiu i fruiters. Si el dia és assolellat i clar, mentre s'avança pels camps de cereal, es pot apreciar, al fons, la muntanya del Canigó, primer gran cim del Pirineu, tot i que es troba en territori francès.
Un cop passat unes granges, el camí passa per sota de la línia de ferrocarril de Figueres a Portbou i de la carretera que fa el mateix recorregut. A uns 200 metres trobem una zona de descans. Ens trobem en el municipi de Peralada, aquesta vila és coneguda per la celebració d'un festival de música al castell del poble i la producció de vins i caves. Val la pena, encara que queda una mica lluny del camí, apropar-se a Peralada i passejar pels seus carrers. Continuant el recorregut per la mota del riu, entre canyars, tornem a creuar la carretera que connecta Peralada amb Vilabertran i Figueres, per sota d'un pont.
A uns 500 m, el camí transcorre per una zona de bosc de ribera. A partir d'aquí, i sempre que caminem en silenci, es pot observar a la llúdria entrant al riu. Arribem al punt més delicat i perillós de la travessia, donat que cal creuar el riu pel pont de la carretera de Cabanes a Vilabertran i Figueres per seguir el camí pel marge esquerre del riu. Una vegada que hem creuat seguim el viatge seguint sempre el riu que ens porta, cap amunt a les muntanyes. Quan el camí s'uneix amb una canalització de reg, albirem el monestir de Sant Feliu de Cadins, actualment utilitzat com a paller a la masia de Sant Feliu. Seguim riu amunt i després de passar un parell de bifurcacions, indicades amb la senyalització del camí, passem per sota l'autopista AP-7 que connecta amb França.
El camí s'eixampla considerablement perquè és zona de pas de camions que transporten material d'una pedrera propera. A uns 2 km girem a l'esquerra per reprendre el riu i arribar a Pont de Molins. Unes escales de fusta permeten accedir a la vila. Creuem el riu pel pont de la carretera i a mà dreta reprenem el camí observant de lluny el viaducte del traçat de l’ AVE.
Abans de passar per sota de la immensa infraestructura, trobem un cartell informatiu i els i els forns de calç més ben conservats que trobarem en el recorregut. A uns 2 km., el camí es desvia cap a la dreta. A través d'alzines i arbres típics de ribera com els pollancres, es poden apreciar gran quantitat d'espècies vegetals i amb una mica de sort albirar a la llúdria.
Es fa evident un canvi en el paisatge, en transició cap a la muntanya. Arribem a una petita ziga-ziga del camí i continuem pel passeig fins a trobar una passarel·la sobre el riu que ens portarà cap a un antic molí de farina. Una vegada hem vorejat la finca, és el moment de descansar i contemplar l'aigua del riu caient en petites cascades. Seguint el traçat, el camí creua la carretera de Boadella i durant 3 km travessa el bosc de ribera, i diverses finques amb oliveres, vinyes i horts. Al fons es pot albirar el barri de les Escaules, ressaltant la torre medieval i un salt d'aigua, que en època de pluges es converteix en un magnífic espectacle.
Molt a prop del salt, anomenat La Caula, trobem el Pou de glaç més ben conservat de tota la zona. En aquests forats, generalment fets a la roca, es formava i conservava el gel que després s'utilitzava a les cases o es venia a la ciutat. Prossegueix la ruta riu amunt passant per una petita presa i el Molí de les Puces, antic molí de farina, actualment propietat privada. Seguint el canal del molí, el camí passa per una passarel·la de formigó i una vegada descendida una escala d'acer, contínua entre els pollancres fins a la presa d'aigua del molí.
Transcorreguts dos km, s'arriba a Boadella d'Empordà, una localitat petita però molt agradable per passejar, descansar, menjar o xerrar amb els habitants.
El camí passa al costat de les escoles i l'ajuntament i es dirigeix, cap amunt, buscant la carretera de Terrades. Creuant aquesta carretera el camí baixa a buscar de nou el riu. Un antic empedrat, ens recorda que el camí que estem caminant, ja ho van caminar altres molt temps enrere. Creuem el riu per l'antic pont de pedra i veurem una zona de descans entre els plataners. El camí s'allunya del riu buscant la carretera de la presa del pantà de Boadella. Seguint la carretera de la presa a uns dos km, encarem la pujada cap al mirador de la presa.
El camí passa al costat de les escoles i l'ajuntament i es dirigeix, cap amunt, buscant la carretera de Terrades. Creuant aquesta carretera el camí baixa a buscar de nou el riu. Un antic empedrat, ens recorda que el camí que estem caminant, ja ho van caminar altres molt temps enrere. Creuem el riu per l'antic pont de pedra i veurem una zona de descans entre els plataners. El camí s'allunya del riu buscant la carretera de la presa del pantà de Boadella. Seguint la carretera de la presa a uns dos km, encarem la pujada cap al mirador de la presa.
A partir d'aquest punt i durant uns 5 km, la dificultat del camí augmenta considerablement, tot i així el paisatge i l'entorn mereixen aquest esforç. A la part alta d'un penya-segat, podem veure l'ermita de Santa Magdalena de Terrades. Els arboços i brucs delaten la importància del bosc mediterrani en tota aquesta zona. Durant la marxa, es pot apreciar l'embassament i sobresortint de l'aigua, les restes d'antigues edificacions. Després d'una baixada per una rampa asfaltada, accedim a la capçalera de l'embassament i una vegada que la vall s'eixampla, veiem la localitat de Sant Llorenç de la Muga, final de trajecte. Un lloc ideal per passejar, gaudir del riu i per a fer un descans.
Des de la platja del Riuet
Hora del sol ixent, però no s'ha vist. Des de la platja del Riuet.
Playa Riuet
Situada justo enfrente del núcleo medieval de Sant Martí d’Empúries (perteneciente a l’Escala), un lugar con especial encanto para pasear, la platja del Riuet se extiende a lo largo de 700 metros hasta la desembocadura de un pequeño arroyo de agua dulce, que da nombre a la playa.
Personalmente me encanta esta playa. A menudo suelo pasear desde el centro de l’Escala hasta este extremo, donde desemboca el Riuet, por el camino de ronda que atraviesa las diferentes playas (la más próxima es la playa del Moll Grec) y que es paralelo al parque arqueológico d’Empúries. Es un lugar muy tranquilo, poco urbanizado y el paisaje nos regala al fondo la bahía de Roses y Cabo de Creus.
Si pasamos el día en la Playa del Riuet no debemos dejar de visitar el núcleo medieval de Sant Martí d'Empúries, junto a ella
De gran valor natural, se trata de un entorno rodeado de dunas y próximo a loshumedales del Ampurdán, y que tiene el atractivo de encontrarse protegido por un pequeño bosque de pinos que consigue detener el impacto visual que puedan tener las pocas construcciones, de reducida altura, que se encuentran detrás de la playa.
La Platja del Riuet, en Sant Martí de Ampurias, se encuentra protegida por un bosque de pinos
La platja del Riuet tiene dos ámbitos bien diferenciados. Por una lado se encuentra la parte que se encuentra junto al núcleo de Sant Martí a la cual se accede a través de unas escaleras muy bien acondicionadas. Aquí encontraremos un servicio de ducha, un chiringuito y alquiler de hamacas y parasoles. Algunos prefieren llamar a este rincón la Platja de Sant Martí. Hacia el norte, a través de un breve paseo por un camino de ronda sobre las estribaciones rocosas que separa el bosque de pinos del mar, llegamos a la parte más natural de la playa, siempre de fina arena y bastante amplia, de unos 60 metros, que nos lleva hasta la desembocadura del arroyo.
Parte de la playa del Riuet más cercana al núcleo medieval de Sant Martí d'Empúries, con buenos servicios para los bañistas
En esta zona se hacen más evidentes las dunas cubiertas de esa vegetación tan especial adaptada al medio seco y divisamos, a pocos metros hacia el interior, un viejo puente que cruza el arroyo. La forma que el Riuet tiene de llegar hasta el mar en este punto es muy graciosa, advertimos desde el puente una clara curva antes de mezclar sus aguas dulces con las del Mediterráneo.
El puente sobre el Riuet se encuentra a pocos metros de la playa donde desemboca el propio río
A los niños les encanta esta parte de la playa, ya que el pequeño arroyo, de aguas muy tranquilas, deja una pequeña altura sobre la superficie de arena de la playa desde donde los más pequeños se deslizan al agua o bien obtienen arena para sus castillos.
Cuando el Riuet desemboca en la playa, antes de llegar al puente, sus tranquilas aguas trazan una graciosa curva
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada