#PaisatgesTerricatTotcat
http://www.museuetnologicmontseny.org/
Castell de Montsoriu
DESCOBREIX UN DELS MILLORS CASTELLS D'EUROPA!
VISITA MONTSORIU!!!
VISITA MONTSORIU!!!
Aprofitant aquestes dies de tardor, podeu visitar un dels monuments més importants i més ben conservats del nostre país, el castell de MONTSORIU (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu).
Descobrireu un dels millors miradors del MONTSENY i gaudireu d’unes interessants visites guiades que us portaran a fer un viatge en el temps, recorrent les estances dels tres recintes emmurallats de Montsoriu:torres, passos de ronda, terrasses fortificades, capelles, sales nobles, cisternes, dipòsits...
Com a complement perfecte, podeu visitar les sales del MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY dedicades a Montsoriu, on hi trobareu més de 100 objectes arqueològics recuperats al castell: armes, monedes, la vaixella de taula... que expliquen com era la vida a Montsoriu. També hi podreu veure una gran maqueta que recrea el castell gòtic (segle XIV) i una projecció audiovisual sobre la historia del castell.
- Imatge aèria del sistema defensiu de la porta principal de Montsoriu - Foto: Patronat del Castell de Montsoriu
| Castell de Montsoriu | |
Castell de Montsoriu vist des d'un helicòpter
| |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Selva |
| • Municipi | [[Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies]] |
| • Localització | Turó de Montsoriu |
| Coordenades | 41° 46′ 59.56″ N, 2° 32′ 25.89″ ECoord.: 41° 46′ 59.56″ N, 2° 32′ 25.89″ E (mapa) |
| Altitud | 632[1] msnm |
| Construcció | Segona meitat del segle X |
| Estil | Gòtic català amb restes romàniques i preromàniques |
| Documentat | Des del 1002 |
| Començament | Segona meitat del segle X |
| Acabament | Part preromànica al segle X Part romànica al segle XIII Part gòtica al segle XIV Petites reformes al segle XVII |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura | |
El castell de Montsoriu (també anomenat castell de Montsoliu,[2][1] castell de Montsorriu o castell de Breda) és el castell més important del gòtic dels Països Catalans.[3] Es troba situat entre les poblacions d'Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva[1] i s'alça al damunt d'un turó de 632 metres d'altitud,[1] actualment dins del Parc Natural del Montseny.[1]
Toponímia
El castell de Montsoriu està sobre un turó amb el mateix nom, però no se sap ben bé què significa la paraula Montsoriu.
Les hipòtesis més importants són:[2]
- Mont-sorio (Muntanya de suro): Actualment hi ha molt suro al turó, però segons estudis paleoambientals, als segles XIII i XIV només hi havia herbes per millorar la defensa i vigilància del castell. També, segurament els suros que hi han ara són deguts a l'augment de la indústria tapera als segles XVIII i XIX.
- Mont-so-riu (Muntanya sobre el riu): El Turó està a sobre la riera d'Arbúcies, però els filòlegs consideren que no hi ha prou base lingüística.
- Mont-surice (Mont blanc): En èuscar, zuria vol dir blanca. Aquesta teoria ve a dir que l'origen del nom és preromà, ja que per zones properes al turó es parlava protobasc. Aquest nom seria semblant al delMontnegre que està entre el castell i el mar.
- Montem-sigirici (Muntanya d'en Sigeric): Aquesta teoria és feta per l'estudi toponímic de Joan Coromines. Ja que Montsoriu acaba en iu seria un nom germànic, i l'arrel seria Sigiric, per tant amb diferents evolucions del nom acabaria sent la denominació actual: Montsoriu.
- Mons-siricus (Muntanya de Sirici): És una variant de l'anterior, però en comptes de germànic amb llatí: Sirici va ser un màrtir africà del segle IV que de moment es desconeix la seva relació amb el turó.
- Mont-soliu (Muntanya solitària): Teoria registrada per Joan Coromines. Això es basa en el fet que alguna gent dels voltants del castell l'anomenen Montsoliu.
Història
És documentat des del 1002 en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. El mateix any 1002 s'esmenta a Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, com a marmessor del difunt comte de Barcelona. L'any 1033 es produïx el casament d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, amb Guerau I de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre religiós del vescomtat dels Cabrera-Girona, anomenant-se en una donació de l'any 1053 el castell de Montesurio i canviant definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-1180).[4]
Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a través de Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. El cronista real Bernat Desclot, l'any 1285 es refereix al castell en aquests termes:
| « | [...]E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món.[...][5] | » |
| — Bernat Desclot | ||
Fou residència dels vescomtes de Cabrera, vivint èpoques de gran esplendor quan aquests senyors posseïen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat als reis. [6]
L'any 1356, Pere el Cerimoniós va concedir a Bernat III de Cabrera el nou comtat d'Osona. Després de molts anys de servei fidel al rei, Bernat de Cabrera fou acusat injustament per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, i va ser decapitat a Saragossa el 1364. Després de la seva mort, el seu fill Bernat IV de Cabrera va signar un acord amb Pere III el 1372, i més tard un segon l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la família, en reconèixer el rei l'error de la condemna.
A partir del segle XV, el castell va sofrir una decadència progressiva pel trasllat de residència de la família al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472.
Per consell del rei Ferran el Catòlic, la vescomtessa Anna de Cabrera es casà l'any 1480 amb el cosí del rei, Fadrique Enríquez i pel fet de no haver tingut descendència passà el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez l'any 1515.
Entre els anys 1566-1574, degut als grans deutes acumulats pels Cabrera, es veieren obligats a la venda dels seus béns a Francesc I de Montcada,
comte d'Aitona, passant a diferents famílies fins que l'any 1757 va passar als ducs de Medinaceli. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808-1814, i més tard també l'ocuparen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer, el qual va deixar escrit sobre el castell:
| « | Ocupa el cim [del turó] un vast castell gòtic del qual subsisteixen encara alguns trossos de mur amb dues torretes, al pas que una completa desolació confon en las habitacions interiors columnes caigudes, corredors de peu i arcs gòtics que es dibuixen a la atmosfera de resplandor de lluna. | » |
| — Pau Piferrer | ||
Des de 1998 el castell és propietat del Consell Comarcal de la Selva. Actualment està obert al públic el dies festius i s'hi poden fer visites guiades (www.montsoriu.cat)
Edifici
Format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada del castell roquer, és la torre mestra o de l'homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota la advocació de Sant Pere.
El segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres.
Es va construir una nova capella adossada a la muralla datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, de planta rectangular de 10 metres de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aigües, la porta d'accés conserva part dels graons d'entrada, així com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus.
Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixària de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.
El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semicobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va disposar una gran aljub, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.
La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d'aproximadament 10 metres de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accés era directe des del pati.
Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.
Restauració
Gràcies a l'esforç de l'Associació d'Amics del Castell, fundada l'11 de març del 1992,[7] es va crear un patronat per a la seva conservació i restauració, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Sota la direcció tècnica del Museu Etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies s'estan portant a terme la realització de treballs arqueològics, amb resultats excel·lents. Actualment s'exposen al Museu Etnològic del Montseny La Gabella més d'un centenar de peces que formen el conjunt arqueològic de ceràmica catalana del segle XVI més important de Catalunya.[8]
La restauració intenta deixar el castell com era a l'època gòtica amb algunes coses d'altres èpoques com la capella prerromànica i la torre de contrafort.
A aquesta galeria de fotos es pot observar com s'ha anat restaurant el Castell de Montsoriu:
Situació
El castell de Montsoriu està sobre el Turó de Montsoriu, un turó situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Riells i Viabrea d'uns 632 msnm. Encara que el turó està dividit entre aquests 3 municipis el castell només està dividit entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. El Turó de Montsoriu forma part del Massís del Montseny i del Parc Natural de Montseny.El turó de Montsoriu està delimitat pel nord per el torrent de la Geneta, un afluent de la riera d'Arbúcies; per l'est per la riera d'Arbúcies i pel sud pel Repiaix. Des del castell de Montsoriu es pot veure des del Massís del Montseny i les Guilleries fins a la depressió prelitoral i la zona costanera, això explicaria perquè es va construir allà. Encara que a l'edat mitjana no hi havia arbres,[9] actualment hi ha vegetació mediterrània, amb sobretot alzines i suros i alguns pins, i als lloc obacs, castanyers.[1][10]Llegendes
La dama roja[modifica | modifica el codi]
Conten que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu anomenada l'Heura, amb una llàntia encesa a la mà esquerra i a l'altre un corn de caça. El fa sonar i se sent la contesta des del Coll de Castellar, aparèix un cavaller amb un cavall de foc, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.[11][9]El tresor del castell de Montsoriu
Qui vulgui guanyar una fortuna, cada any a la nit de Sant Joan, quan comencen a tocar les campanes de la població de Breda a la mitjanit, s'obre una porta del castell de Montsoriu, ha d'entrar a la primera campanada i tractar d'omplir un sac de gra de blat i segó i sortir abans de l'última campanada de les dotze de l'església de Breda. Tot això ho ha de fer amb una calavera a una mà i un ciri encès de cap per avall a l'altra i caminar d'esquena. Amb el sac ple ha de córrer fins a passar la riera sense mirar el que duu dintre. Si ho fa així, el gra es convertirà en or i plata, però si el guanya la curiositat i ho mira abans d'hora, el segó es convertirà en sorra i el blat en pedres. D'altra banda, si no ha pogut sortir del castell, haurà d'esperar-se fins a la mitjanit de Sant Joan de l'any vinent.[9][12]La bruixa Guilleuma[modifica | modifica el codi]
Hi ha una roca a prop del castell amb una petjada marcada, que segons conten, es deu a Donya Guilleuma. Fa molts anys aquesta dama, gran pecadora, fou condemnada a viure dins les ruïnes del castell de Montsoriu com ànima en pena, causant tempestes i cridòria terrorífica cada capvespre i fent perdre les collites dels voltants junt amb moltes serventes seves totes elles vestides de blanc. Els habitants de les contrades, per resoldre les desgràcies, van determinar acudir al senyor Bisbe, el qual conjurà els mals esperits amb aigua beneïda i donà un termini a Guilleuma per precipitar-se a les profunditats del Gorg Negre de Gualba passant prèviament pel pic Morou. Va ser amb l'impuls per llançar-se, quan va deixar el peu marcat a la roca de La Petxa de Sant Salvi o de Donya Guilleuma.[13][9]L'origen del Castell de Montsoriu
Un dia, el general Maüs estava defensant la terra contra forasters, però va ser ferit i va fugir pels boscos fins que va arribar a dalt d'un turó i va encendre una foguera. Llavors, el seu ajudant va veure la foguera i el va anar a rescatar. Per commemorar allò el general Maüs va fer construir un castell sobre aquell turó anomenat Montsoriu.[9]La guerra dels remences
Un noi, vassall del senyor de Montsoriu, es va casar amb una de les mosses més boniques de la rodalia. Com manava la llei, la noia va haver de passar la nit de després del casament amb el senyor de Montsoriu. L'endemà quan el noi va anar a buscar la seva esposa els guàrdies li van dir que el senyor encara estava dormint. Això va passar durant 3 dies i al quart, el noi va anar a buscar a la noia disposat a tot i quan el senyor li va entregar la noia, el jove va travessar el cor del senyor amb una daga sense que els guàrdies poguessin fer-hi res. Amb el desconcert que hi havia els noucasats van tornar al poble on la gent estava disposada a defensar-los. Així va ser com va començar la Guerra dels remences.[9]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montsoriu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada