FOTOS ANTIGUES D´ARTÀ



Escalonada i Oratori de Sant Salvador.
Foto Sancho


#FotosAntiguesTerricatTotcat


ttps://www.facebook.com/FotosAntiguesDarta?fref=nf


Artà

Artà
Escut d'Artà
(En detall)
Localització
Localització de Mallorca respecte de les Illes BalearsLocalització d'Artà respecte de Mallorca
Municipi de Mallorca
Fotografia del poble d'Artà
Fotografia del poble d'Artà
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular		Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
GentiliciArtanenc, artanenca
Llengua pròpiaCatalà
Superfície139,63 km²
Altitud154 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat		7.415 hab.
53,1 hab/km²
Coordenades39° 41′ 36.9″ N, 3° 20′ 58.04″ ECoord.: 39° 41′ 36.9″ N, 3° 20′ 58.04″ E (mapa)
Organització
Entitats de població
• Batle:
6
Bartomeu Gili Nadal (PI; 8 de maig de 2014)
Codi postal07570
Patró/PatronsSant Salvador
AgermanamentTotogalpa (Nicaragua)
Artà és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca del Llevant (Mallorca). Compta amb la muntanya més alta de les serres de Llevant: sa Talaia Freda, amb 562 metres d'altitud. Llinda amb Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç des Cardassar, Petra i Santa Margalida.

Medi físic

Situació

Situat a l'extrem nord-oriental de l'illa de Mallorca, a 70 m de la ciutat de Palma, el municipi d'Artà té una extensió de 140 km2 més de la meitat dels quals estan ocupats per la serra Artana, el massís més alt i compacte de les serres de Llevant. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al puig de Farrutx (519 m).

El paisatge

La costa

La costa nord d'Artà
La costa artanenca compta amb 25 km de longitud. Hi destaquen la platja i la formació dunar de sa Canova, la plana costanera de la Colònia de Sant Pere, els alts penya-segats del Cap de Farrutx, refugi d'algunes de les espècies més rares de la flora i la fauna illenques, com la Paeonia cambessedesi l'àguila peixatera o el falcó pelegrí, i, finalment, tot un seguit de petites cales amb platges d'arena que van des de s'Arenalet d'Albarca fins a cala Torta en mig de les quals trobarem la Torre i el Faralló d'Albarca.

La vall

El paisatge de la vall, on encara es poden observar extensions aïllades d'alzinar, es caracteritza per petites parcel·les tancades de paret seca en què predominen els conreus d'ametlers, figueres i garrovers.

La muntanya

A la muntanya domina el conreu d'olivera, avui gairebé abandonat, i que aprofitava els pendents gràcies a la construcció de marges de paret seca. La vegetació natural presenta grans extensions de càrritx, amb la silueta dels garballons que marca la personalitat de la zona, i garrigues amb abundància de mates, ullastres i clapes de pinars. Aquest paisatge de la muntanya artanenca es veu complementat pels nobles edificis de les antigues possessions, símbols indiscutibles de la importància que, temps enrere, tingueren les activitats agràries.
La Serra Artana és el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant que ocupa la península nord-oriental de l'Illa de Mallorca. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Farrutx (519 m).

Territori i flora

Els principals indrets patrimonials del municipi són: El Poblat talaiòtic de ses Païsses, el talaiot de Sa Canova, el Monestir de Bellpuig, el Recinte emmurallat i Santuari de Sant Salvador, l'Església de la Transfiguració del Senyor, l'Ermita de Betlem, el Convent dels Franciscans, la torre d'Albarca i la talaia Morella. Així mateix tenen interès arquitectònic, les cases de les Possessions i els casals del nucli antic.
La flora actual de les Illes Balears comprèn unes 1.500 espècies de les quals aproximadament 150 són endèmiques (a nivell subespecífic). La seva localització es concentra principalment als roquissars litorals i als penya-segats, a les garrigues i els boscos els endemismes són escassos. Entre les plantes endèmiques destaquen: Arenaria grandiflora ssp. glaberescens, Globularia cambessedesii, Hypericum balearicum, Digitalis minor, Dianthus rupicola ssp.bpcchoriana, Ginesta dorycnifolia, Crocus cambessedesii, Lotus tetraphyllus, Erodium richardii, Paeonia Cambessedessi.

El poble

Artà

Al centre d'una ampla i extensa vall i al peu d'un pujol s'estén el poble d'Artà, dominat pel recinte emmurallat de Sant Salvador i per l'església d'estil gòtic. A la població hi viuen uns 5.500 habitants. Hi destaca el nucli antic, dominat per les residències i els casals dels antics senyors de les possessions, les grans finques del terme municipal. Altrament, el fet que el municipi no hagi rebut directament l'impacte turístic ha permès de mantenir gairebé intactes les antigues tradicions (festes com les de Sant Antoni, amb els dimonis i els foguerons; artesanies com els brodats mallorquins i l'obra de palma; menjars típics com les panades, els rubiols o la sobrassada) i ha contribuït a preservar l'ambient característic del poble mediterrani, hospitalari i vital.

Colònia de Sant Pere

La resta d'habitants viuen al nucli costaner de la Colònia de Sant Pere, que ha crescut de forma moderada a partir del que fou una colònia de repoblament de final del segle XIX, i avui és una tranquil·la zona residencial, situada entre les muntanyes i la mar i voltada de conreus de vinyes i ametlers

Població

Entitat de poblacióHabitants (2008)
Artà6.406
Colònia de Sant Pere483
Urbanització de Betlem51
Urbanització Montferrutx114
Urbanització s'Estanyol25
Urbanització Sant Pere34
Font: IBESTAT
La població d'Artà és de 7.113 habitants, que es reparteixen entre els pobles d'Artà i la Colònia de Sant Pere i les urbanitzacions de Betlem i s'Estanyol, si bé aquests darrers anys ha augmentat força la població que habita dispersa per cases de foravila.
Evolució demogràfica
1997199819992000200120022003200420052006
5.9715.9366.0656.1406.2286.3056.5786.5246.6496.730

Història

Les restes arqueològiques mostren com l'ocupació humana de la contrada artanenca comença en el període pretalaiòtic, tot i que la majoria de jaciments que avui es pot observar corresponen al megalitisme talaiòtic (poblat de ses Païsses, talaiot de sa Canova...). Sens dubte la dominació romana va deixar també la seva empremta i, durant l'època musulmana, la península artanenca anomenada Yartân (alguns autors defensen que el nom correspon al d'un grup berber del Magrib, els Ayt Iraten, i ha donat lloc al topònim actual d'Artà, però és una teoria poc consistent) era uns dels tretze districtes en què es dividia l'illa de Mallorca. Aquest districte incloïa també els actuals termes municipals deCapdepera i Son Servera. Dia 31 de març de 1230, diumenge del Ram, es rendeixen els darrers musulmans resistents a Artà.
Santa Maria de Bellpuig
La fundació de la vila està vinculada a l'arribada dels monjos premonstratencs que, arran de la conquesta catalana (segle XIII), fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig. Fins al segle XV, la vila es denominava l'Almudaina i el nom d'Artà designava tot el districte territorial.
Entre els segles XVI i XVIII la població augmentà considerablement. Les activitats agrícoles eren predominants encara que també es desenvolupà una considerable activitat tèxtil.
El 1820 el poble d'Artà va patir els estralls ocasionats per la pesta bubònica, que causà més de 1.200 víctimes. Al segle XIX es va produir la segregació de Capdepera i Son Servera. Aleshores el terme d'Artà presentava encara una estructura agrària latifundista en la qual els grans terratinents posseïen bona part de les terres del municipi. A final d'aquesta centúria va adquirir importància l'obra de palma, que emprava sobretot mà d'obra femenina i reportava un complement indispensable per a la subsistència de nombroses famílies pageses. El 1880, la parcel·lació de les terres de la zona nord-occidental de la Devesa de Ferrutx donà lloc al nucli costaner denominat la Colònia de Sant Pere. Es tractava d'una colònia agrícola que, al llarg del segle XX, ha adquirit una funcionalitat turística sense perdre la seva personalitat tradicional.
El 1921 s'inaugurà la línia de ferrocarril que unia Artà amb Manacor i a partir dels anys seixanta l'economia del municipi es va diversificar arran de l'explosió turística.
Línia del temps d'Artà:
  • Prehistòria
    • Pretalaiòtic
      • Cova del Turó del Molí: al nucli de la Colònia de Sant Pere: únic exemple de cova artificial d'enterraments al municipi.
      • Poblat de navetes de na Xinxeta
      • Les coves Bartolines i la cova del capità (coves naturals retocades)
      • La cova de la Devesa (cova natural d'enterrament)
      • Dolmen de s'Aigua Dolça (2000-1600 aC)
    • Talaiòtic
  • Dominació romana
    • Possible fortalesa a Sant Salvador
  • Època musulmana
    • Districte de Yartân
    • Almudaina (fortalesa amb una mesquita, finalitat defensiva i de refugi)
  • Repoblament
    • Districte d'Artà
    • Creació de la vila d'Artà (Almudaina)
    • Torre de Canyamel
    • Priorat de Santa Maria de Bellpuig
    • Conjunt arquitectònic de Sant Salvador
    • La Devesa
  • Edat moderna
    • Església Parroquial de la Transfiguració (1573-1816)
    • Convent franciscà de Sant Antoni de Pàdua (s.XVII)
    • Possessions
    • Casals senyorials d'Artà (posades): Can Sureda
    • Sistema defensiu costaner: torre d'Albarca, la talaia Morella
  • Època moderna

Cultura

Festes

Artà és considerat a la seva zona com un poble fester. La participació activa en totes les festes principals, sempre respectant la tradició, és un tret que encara les confereix més esplendor i les caracteritza. En ell s'hi duen a terme diverses festes o celebracions durant tot l'any tals com:
  • Reis: 5 de gener. Els Reis Mags d'Orient visiten el nostre poble el vespre i reparteixen els seus regals.
Dimoni petit d'Artà a Completes
  • Festes de Sant Antoni a Artà: És, si més no, la festa més estimada i viscuda per tots els artanencs. Es tracte de les festes en honor a Sant Antoni Abat, que també se celebren en altres llocs de les Balears i algun lloc també de Catalunya. A Artà és un dels pobles on es congrega més gent, en relació a la seva població. Els actes es divideixen en dos dies:
    • 16 de gener: El mati, es duu a terme la Capta. Consisteix a anar per tot el poble, on els dos dimonis, que ja han esdevingut pràcticament protagonistes de la festa, van ballant a certs llocs concretats anteriorment. Al llarg del matí arriben a fer més d'un centenar de balls o més de dos. S'anomena sa Capta, perquè anteriorment anaven els obrers recaptant diners pel Sant, cosa que també segueix fent-se a la vegada però que ja ha passat a un segon pla. Al capvespre, se celebra l'anada a Completes (anada cap a l'església a peu cantant cançons pròpies de la festa) i el mateix acte de Completes que es duu a terme dins l'església, la qual cada any es queda petita, i els darrers anys, inclús l'exterior també, de persones que no es volen perdre aquest emotiu acte. Posteriorment s'encenen els foguerons i els dimonis van ballant pels més importants.
    • 17 de gener: És el dia pròpiament de la festa. Aquest dia es duu a terme l'acte de Cavalcada i beneïdes, on a Artà és dels pocs o bé l'únic poble en què es diferencien aquestes dues. Als altres llocs només se sol fer una única volta, la qual és pròpiament la de les beneïdes. És el primer acte de les festes on surt representat el Sant. Posteriorment després de realitzar uns balls davant l'Ajuntament, es puja cap a l'església on se celebra la missa. Acabat l'acte possiblement més religiós de la festa, es torna cap a ca l'Obrer, on ja per acabar es canta l'Argument. Aquest és una sèrie de cançons on es narren els fets més importants passats l'any anterior al poble. Artà és el poble on s'ha conservat aquesta tradició durant més temps seguit i és dels pocs que encara perdura.
  • Carnaval: La típica festa de disfresses amb actes centrats sobretot en el dijous i el dimarts d'abans del dimecres de cendra, en els quals és tradició que la gent es desfressi i recorri el poble cantant cançons grotesques al so de la ximbomba.
  • Setmana Santa: En aquesta, fa uns anys en què és coneguda i admirada sobretot la representació que es duu a terme el divendres sant, l'acte de s'Endavallant al Santuari de Sant Salvador d'Artà
  • Cavallets: És la festa en honor a Sant Antoni de Pàdua també conegut com a Sant Antoni de Juny, en què es poden contemplar les evolucions dels cavallets i la dama al so de la música: nins vestits de manera peculiar, amb robes de coloraines, que interpreten danses molt antigues amb noms curiosos: ball de la Carrossa, ball dels Indis, ball dels Nans. Hi ha dos cavallets vermells i dos de negres, i el cavall de la dama és blanc.
  • Festes de Sant Pere: Aquestes festes de finals de juny són les festes patronals de la Colònia de Sant Pere. Es duen a terme distints actes durant alguns dies, destacant els focs artificials des de la mar.
  • Festes de Sant Salvador d'Artà: És la festa major d'Artà i se celebra durant la primera setmana d'agost. Actualment, solen durar una setmana, però fa pocs anys, arribaren a durar unes dues setmanes. També es duen a terme distints i variats actes, dels quals destaquen per participació, el correfoc, les revetlles (mal anomenades verbenes) (normalment dues, a més d'una que des del 2006 fa la Banda de Música que es transforma en una espècie d'orquestra i que molt aviat s'ha convertit en una de les preferides del públic artanenc i forà); igualment destaca la Cursa Popular (coneguda com la marató), Cursa de Carretons d'Artà, Concert Jove, Cercaviles amb els Capgrossos, Circuit Ciclista de Sant Salvador, exposicions i molts d'altres actes.
  • Festes de Nadal: Les típiques festes familiars en què s'acomiada un any i entram en el següent, sempre ple de desitjos i propostes.

Fires i Mercats

La fira d'Artà, el segon diumenge de setembre, també és una fita important en el calendari festiu anual. Una fira tradicionalment agrícola i ramadera que amb el pas dels anys ha anat incorporant nous elements d'exposició i que ha passat a tenir un marcat caràcter comercial i empresarial.
S'organitzen mostres de tota casta d'animals, d'artesania, de maquinària industrial, de cotxes i a les nombroses paradetes distribuïdes pel centre de la vila es poden trobar objectes i utillatges de tota mena. A més, es fan altres actes de caràcter cultural per complementar aquesta diada.
El mercat de la vila es fa tots els dimarts de l'any que no són festius a la Plaça del Conqueridor.[5]

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments d'Artà
La comarca d'Artà va ser habitada des de fa molt de temps, com ho demostren els nombrosos jaciments arqueològics. De tots ells, destaca el poblat talaiòtic de Ses Païsses, el més important i característic de la zona oriental de l'illa de Mallorca.
  • Sant Salvador:
Sant Salvador d'Artà
Sant Salvador és, sens dubte, el lloc més emblemàtic d'Artà. Es tracta d'un conjunt arquitectònic emmurallat que inclou, a l'interior un santuari i les dependències del donat. S'hi pot accedir per una llarga escala de 180 escalons que parteix de l'església parroquial. La seva elevada situació permet al visitant obtenir una excel·lent visió panoràmica del poble d'Artà i de tot el terme municipal.
  • Església parroquial de la transfiguració:
Església de la Transfiguració del Senyor
L'església actual és d'estil gòtic d'una sola nau amb volta de creuer. La construcció es va iniciar el 1573 i va substituir l'antic temple parroquial. A principi del segle XVII s'acabaren les obres de la capçalera, mentre que la totalitat de la volta no quedà enllestida fins a principi del segle XIX (1816).
Sa Clova des Xot (Talaiot de sa Canova)
Es localitza a la possessió de sa Canova, a uns 150 m de la carretera que uneix Artà amb la Colònia de Sant Pere. Pertany, com ses Païsses, a l'època de la cultura talaiòtica i la seva cronologia aproximada abraça els anys1300-1000 A.N.E.
  • Museu Regional d'Artà:
Museu Regional d'Artà
Es va fundar el 1927 a partir de la iniciativa d'un grup d'erudits artanencs, persones interessades a estudiar les manifestacions històricoarqueològiques i culturals de la nostra contrada.
A la possessió de Bellpuig, a 3km al sud-oest de la vila, els orígens del priorat de Santa Maria de Bellpuig es remunten al segle XIII, quan arran de la conquesta catalana de Mallorca, Jaume I va cedir (1230) als canonges premostratencs de l'abadia catalana de Bellpuig de les Avellanes vuit alqueries situades a la zona nord-oriental de Mallorca.
Ermita de Betlem, construcció delsegle XIX
A uns 10 km del nucli de població, l'ermita de betlem està situada dins l'antiga possessió de Ferrutx. Va ser fundada l'any 1805 per membres de les comunitats eremítiques de Randa i Valldemossa, a partir de la donació d'una petita extensió de terra que va fer Jaume Morei als ermitans i amb l'ajut econòmic d'altres benefactors com el cardenal Antoni Despuig.
Aquesta casa senyorial, que fou donada a l'Ajuntament el 1986, s'ha convertit en un edifici públic municipal de caràcter multifuncional. Les seves dependències inclouen dues sales d'exposicions, un centre d'informació juvenil i la biblioteca. Actualment també hi ha dipositat el fons documental del pintor Miquel Barceló. Al seu costat hi ha el teatre municipal.
La seva construcció data del segle XVII. L'església és d'una sola nau, amb volta de canó i de proporcions moderades. Presenta cinc capelles a cada lateral. El claustre forma un quadrat amb vint-i-quatre columnes i vint arcades de pedra d'arenisca. Al centre hi ha la cisterna.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada