Dia Mundial de les Aus Migratòries

 

ORENELLES 

Aquest cap de setmana es celebra el dia Mundial de les Aus Migratòries.
Si algú creu que això de les celebracions dels dies mundials és un sense sentit, pot esser teniu raó, però aquest dissabte anau equivocats.
Les aus migratòries són el clar exemple del que suposa entendre que tots els éssers vius, inclosos els humans vivim a un únic planeta i que coses com l’efecte papallona existeixen.
Aquests dies de confinament, estat d’alarma, amb fronteres, carreteres, ports i aeroports tancats…, les aus migratòries segueixen amb el seu estat de calma i fent el seu camí, ara més que mai.
Les aus migratòries, no són poca cosa i per exemple a Pitiüses en trobem més de les que creiem…….

Per a celebrar-ho avui volíem recordar a l’orenella vulgar (Hirundo rustica), és cosina de les falzies, cabots…,i germana de l’orenella coa-rogenca (Hirundo daurica) migrant molt rara a Pitiüses; l’orenella de cul blanc (Delichon urbica) que nia a nuclis urbans amb un simple forat al niu de fang; l’oronella de roca (Ptionoprogne rupestris), sedentària present a llocs rocosos i l’orenella de vorera (Riparia riparia) que no nia a les Pitiüses però es pot veure com a migrant.

L’orenella vulgar, arriba a les Pitiüses, des del sud del Sàhara, amb la fi de l’hivern i començaments de la primavera per entornarse’n després de criar (a partir de l’agost i fins al mes d’octubre). Segurament molts les heu vist a finals d’estiu descansant als fils d’electricitat formant petits esbarts preparats per partir.

Com a curiositat heu de saber que les orenelles s’aparellen per a tota la vida i fins i tot tornen a criar cada any al mateix niu. Per això també són sinònim de fidelitat.

Construeixen un niu amb una mescla de saliva, fang, algunes restes vegetals i l’interior recobert de plometes. Amb un disseny exquisit, com a olletes de fang, instal·len els seus nius, ingràvids, aferrats generalment a edificacions (façanes d’edificis, porxets de cases pageses).

De fet, la famosa recepta de cuina xinesa de sopa de nius d’orenella, es fa amb nius d’una altra espècie d’au (Aerodromus), que només fan servir saliva per a la seva construcció. Si a la Xina la recollida de nius per fer brou ha posat en perill a aquestes espècies, a les nostres illes la retirada de nius per evitar renous o brutor o la modificació de les característiques constructives de porxets i façanes de les edificacions dificulta la possibilitat de trobar llocs adients on niar.

Fet estrany, perquè tradicionalment se la considerava portadora de bona sort, sobretot si fa niu a les cases. Diu una rondalla a Mallorca, que si repeteix set anys, la casa no patirà cap llamp.

Des de fa uns anys trobem moltes iniciatives adreçades a impedir la retirada o destrucció de nius, instal·lar enginys per evitar fems i brutor a terra, o bé la col·locació d’estructures a les façanes que facilitin la nidificació. 

La seva condició de migrant, i el fet que cria a l’entorn de les edificacions i zones habitades, ha fet que es facin servir per a referir-se al pas del temps i les estacions. Des del més cultivats com el poema den Bécquer: “Volveran las oscuras golondrinas…” fins a dites o expressions més populars: “Si vols saber quan és abril, l’oronella t’ho vendrà a dir i si no és l’oronella t’ho dirà el cucuí”, “Una orenella no fa estiu”, “Una oreneta no fa estiu, ni dues, primaveres”, “Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va”, “Per tu un almud i per jo una barcella, de cagallons d’oronella”

En coneixeu alguna més que hàgeu sentit?
Per cert, sabeu on es troba la Cova de ses Orenelles? I el Pont de ses Orenelles ? Cercau-ho

Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera