#VisitesGuiadesTerricatTotcat #PaisatgesdecostaTerricatTotcat
Del seu relleu cal destacar més d’una dotzena de cims d’alçàries superiors a mil metres i constitueix un dels espais més emblemàtics de l’illa. Els materials predominants són els calcaris, que per interacció amb l’aigua han donat lloc a un paisatge singular i infinitat de formacions càrstiques.
Menut, Binifaldó, Son Moragues, Cúber, sa Coma des Prat, Mortitx, ses Figueroles, Míner Gran, sa Coma den Vidal, Gabellí Petit, Planícia... són finques públiques de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que formen part del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. La superfície del conjunt d’aquestes finques és d’aproximadament 4.000 ha.
El principal objectiu de la declaració d’un espai natural protegit és la conservació dels seus valors naturals i culturals.
La Serra de Tramuntana va ser declarada Paratge natural mitjançant l’Acord de Consell de Govern de 16 de març de 2007 (BOIB núm. 54 EXT).
Amb una superfície de 62.403 ha terrestres i 1.123 ha marines, constitueix l’espai natural protegit de major extensió de les Illes Balears. El seu àmbit territorial inclou parcialment els termes municipals d’Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa.
El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat mitjançant el decret 19/2007 (BOIB núm. 54 EXT), té com a finalitat l’ordenació general dels recursos i valors naturals, per la qual cosa estableix una zonificació (zones d’exclusió, d’ús limitat, d’ús compatible i d’ús general) i una regulació d’usos (permesos, autoritzables o prohibits).
L’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana inclou el Monument natural del Torrent de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc (declarat pel decret 53/2003, de 16 de maig) i el Monument natural de ses Fonts Ufanes (declarat pel decret 111/2001, de 31 d’agost). A més, l’àmbit del Paratge natural inclou total o parcialment diversos espais de la Xarxa Natura 2000 (Llocs d’Importància Comunitària i/o Zones d’Especial Protecció per a les Aus), zones d’alzinar protegit i figures de protecció urbanística com l’ANEI Serra de Tramuntana, entre d’altres.
La Serra es caracteritza per la diversitat del paisatge: els espais forestals, ombrívols o assolellats, constituïts per alzinars, pinars, carritxars i d’altres espècies, s’alternen amb els agrícoles, entre els quals cal destacar els oliverars.
Un dels aspectes més rellevants de la Serra és la seva riquesa vegetal, que inclou un elevat nombre d’espècies endèmiques de les quals n’hi ha que són extremadament rares i d’altres, com per exemple l’estepa joana (Hypericum balearicum), que tenen poblacions molt extenses. La Serra ha servit de refugi per a espècies com el ferreret (Alytes muletensis), i inclou una gran diversitat d’invertebrats endèmics, aus, espècies cavernícoles, etc.
El litoral de la Serra de Tramuntana presenta praderies de Posidonia oceanica, que juntament amb els fons de maërl i les comunitats de coral·ligen mereixen una atenció especial per la seva bellesa i bon estat de conservació.
L’activitat humana ha estat lligada a la Serra de Tramuntana des d’antic, i mostra d’això en són les marjades, les cases de neu, les torres de vigilància, les fortificacions i els aljubs, que constitueixen una part important de la nostra història.
balears natura.com
PARATGE NATURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
La Serra de Tramuntana és una alineació muntanyosa d’uns 90 km de llargària que s’estén al nord de Mallorca.Del seu relleu cal destacar més d’una dotzena de cims d’alçàries superiors a mil metres i constitueix un dels espais més emblemàtics de l’illa. Els materials predominants són els calcaris, que per interacció amb l’aigua han donat lloc a un paisatge singular i infinitat de formacions càrstiques.
Menut, Binifaldó, Son Moragues, Cúber, sa Coma des Prat, Mortitx, ses Figueroles, Míner Gran, sa Coma den Vidal, Gabellí Petit, Planícia... són finques públiques de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que formen part del Paratge natural de la Serra de Tramuntana. La superfície del conjunt d’aquestes finques és d’aproximadament 4.000 ha.
El principal objectiu de la declaració d’un espai natural protegit és la conservació dels seus valors naturals i culturals.
La Serra de Tramuntana va ser declarada Paratge natural mitjançant l’Acord de Consell de Govern de 16 de març de 2007 (BOIB núm. 54 EXT).
Amb una superfície de 62.403 ha terrestres i 1.123 ha marines, constitueix l’espai natural protegit de major extensió de les Illes Balears. El seu àmbit territorial inclou parcialment els termes municipals d’Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa.
El Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, aprovat mitjançant el decret 19/2007 (BOIB núm. 54 EXT), té com a finalitat l’ordenació general dels recursos i valors naturals, per la qual cosa estableix una zonificació (zones d’exclusió, d’ús limitat, d’ús compatible i d’ús general) i una regulació d’usos (permesos, autoritzables o prohibits).
L’àmbit del Paratge natural de la Serra de Tramuntana inclou el Monument natural del Torrent de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc (declarat pel decret 53/2003, de 16 de maig) i el Monument natural de ses Fonts Ufanes (declarat pel decret 111/2001, de 31 d’agost). A més, l’àmbit del Paratge natural inclou total o parcialment diversos espais de la Xarxa Natura 2000 (Llocs d’Importància Comunitària i/o Zones d’Especial Protecció per a les Aus), zones d’alzinar protegit i figures de protecció urbanística com l’ANEI Serra de Tramuntana, entre d’altres.
La Serra es caracteritza per la diversitat del paisatge: els espais forestals, ombrívols o assolellats, constituïts per alzinars, pinars, carritxars i d’altres espècies, s’alternen amb els agrícoles, entre els quals cal destacar els oliverars.
Un dels aspectes més rellevants de la Serra és la seva riquesa vegetal, que inclou un elevat nombre d’espècies endèmiques de les quals n’hi ha que són extremadament rares i d’altres, com per exemple l’estepa joana (Hypericum balearicum), que tenen poblacions molt extenses. La Serra ha servit de refugi per a espècies com el ferreret (Alytes muletensis), i inclou una gran diversitat d’invertebrats endèmics, aus, espècies cavernícoles, etc.
El litoral de la Serra de Tramuntana presenta praderies de Posidonia oceanica, que juntament amb els fons de maërl i les comunitats de coral·ligen mereixen una atenció especial per la seva bellesa i bon estat de conservació.
L’activitat humana ha estat lligada a la Serra de Tramuntana des d’antic, i mostra d’això en són les marjades, les cases de neu, les torres de vigilància, les fortificacions i els aljubs, que constitueixen una part important de la nostra història.
balears natura.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada